Reseña El teorema Katherine - John Green

Titulo:El teorema Katherine
Autor:John Green
Editorial:Fanbooks
Libro:1/1
Colección:-
Formato:Tapa blanda con solapas
Paginas:320
ISBN: 978-84-15745-77-8
PVP:14.90

Edad:a partir de 14 años
Sinopsis:

Quan es tracta de buscar parella, l’ideal d’en Colin Singleton són noies que es diguin Katherine. I si parlem de les noies que es diuen Katherine, a en Colin sempre l’acaben deixant. Dinou vegades, per ser exactes. En el viatge que aquest aficionat als anagrames farà amb cotxe, lluny de casa i amb deu mil dòlars a la butxaca, l’acompanyarà un porc senglar sanguinari i un amic de l’ànima amb sobrepès. Però cap Katherine. En Colin està decidit a demostrar el teorema de la predictibilitat subjacent en les Katherines, amb què espera pronosticar el futur de tota relació, venjar els nòvios abandonats d’arreu del món i guanyar-se finalment l’afecte de la noia.
Opinió personal:

Igual que el que em va passar amb Ciutats de paper les expectatives m'han jugat una mala passada amb El teorema Katherine. En aquests moments el llibre té molts pros i molts contres dins del meu cap i això és degut, més que res, a que estic començant a veure moltes similituds entre les novel · les de John Green i no sé si m'acaba d'agradar, esperava trobar alguna cosa nova del teorema Katherine però fins i tot els personatges s'assemblen entre ells sota un altre nom.

La narració està feta en tercera persona des de la perspectiva de Colin, el protagonista, un nen prodigi amb por a deixar el seu intel · ligència enrere i no convertir-se en un geni. Està obsessionat amb destacar en alguna cosa, fer alguna cosa important pro la humanitat, encara que tal vegada aquest mes obsessionat amb les Katherine, al llarg de la seva vida ha sortit amb 19 en total i cadascuna d'elles l'ha deixat amb el cor fet miques .

Ara bé, ha acabat el seu últim curs d'institut i després que Katherine XIX ho hagi deixat decideix fer un viatge per carretera em el que pensa superar aquest tema i alhora aconseguir fer un teorema sobre les ruptures, tan estrany com sona. Colin és, igual que els anteriors, un personatge bastant peculiar, el ser un nen prodigi li dóna alguna excusa i és que encara que em posava molt nerviosa en algunes ocasions també és veritat que en altres em feia gràcia, penseu en un Sheldon Cooper adolescent .

D'altra banda tenim al seu millor amic, un altre "incompres" disposat a acompanyar-lo en la seva curta aventura fins que acaben en un poble allunyat de la mà de déu en què es troben Lindsey. Aquí és on comences a veure que certa relació amorosa, si no fos perquè la noia ja té parella i Colin només vol sortir amb noies que es diguin Katerine. Pel que entre una cosa i una altra la història acaba centrant-se en com es van coneixent entre ells, la obsessió de Colin amb el teorema i fragments de les seves històries amb les anteriors Katherine.

En general la narració és amena, en aquesta ocasió no m'ha semblat que l'autor s'hagi passat amb les metàfores però alhora, cap a la meitat del llibre, les coses em feien repetitives i començava a veure com anaven a desenvolupar-les coses amb la qual cosa no em costava res deixar de banda del llibre, certament Lindsay m'ha caigut millor que Margo però alhora a ella no l'he acabat de veure del tot definida, això si, m'ha agradat la seva forma de plantejar-se les coses .

En menys paraules, El teorema Katherine segueix en la mateixa línia que els altres llibres de John Green, cosa positiva si és el que busques però negatiu si esperes trobar-te alguna cosa nova, la narració és amena i hi ha moments en què la història resulta ser original però en altres et veus venir les coses i alguns dels personatges que semblen s'assemblen massa als dels seus anteriors llibres amb el que no em costava gaire desenganxar de la lectura.

Opinión personal -en castellano-:
Al igual que lo que me ocurrió con Ciudades de papel las expectativas me han jugado una mala pasada con El teorema Katherine. En estos momentos el libro tiene muchos pros y muchos contras dentro de mi cabeza y esto es debido, mas que nada, a que estoy empezando a ver muchas similitudes entre las novelas de John Green y no se si me acaba de gustar, esperaba encontrar alguna cosa nueva de El teorema Katherine pero hasta los personajes se parecen entre ellos bajo otro nombre.

La narración está hecha en tercera persona desde la perspectiva de Colin, el protagonista, un niño prodigio con miedo a dejar su inteligencia atrás y no convertirse en un genio. Está obsesionado con destacar en alguna cosa, hacer algo importante pro la humanidad, aunque tal vez este mas obsesionado con las Katherine, a lo largo de su vida ha salido con 19 en total y cada una de ellas lo ha dejado con el corazón hecho trizas.

Ahora bien, ha acabado su ultimo curso de instituto y despues de que Katherine XIX lo haya dejado decide hacer un viaje por carretera me el que piensa superar este tema y a la vez conseguir hacer un teorema sobre las rupturas, tan raro como suena. Colin es, al igual que los anteriores, un personaje bastante peculiar, el ser un niño prodigio le da alguna excusa y es que aunque me ponía muy nerviosa en algunas ocasiones tambien es verdad que en otras me hacia gracia, pensad en un Sheldon Cooper adolescente.

Por otro lado tenemos a su mejor amigo, otro "bicho raro" dispuesto a acompañarlo en su corta aventura hasta que acaban en un pueblo alejado de la mano de dios en el que se encuentran con Lindsey. Ahí es donde empiezas a ver que cierta relación amorosa, si no fuera porque la chica ya tiene novio y Colin solo quiere salir con chicas que se llamen Katerine. Por lo que entre una cosa y otra la historia acaba centrándose en como se van conociendo entre ellos, la obsesion de Colin con el teorema y fragmentos de sus historias con las anteriores Katherine.

Por lo general la narración es amena, en esta ocasión no me ha parecido que el autor se haya pasado con las metáforas pero a la vez, hacia la mitad del libro, las cosas se me hacían repetitivas y empezaba a ver como iban a desarrollarse las cosas con lo cual no me costaba nada dejar de lado del libro, ciertamente Lindsay me ha caído mejor que Margo pero a la vez a ella no al he acabado de ver del todo definida, eso si, me ha gustado su forma de plantearse las cosas.

En menos palabras, El teorema Katherine sigue en la misma linea que los otros libros de John Green, algo positivo si es lo que buscas pero negativo si esperas encontrarte alguna cosa nueva, la narración es amena y hay momentos en los que la historia resulta ser original pero en otros te ves venir las cosas y algunos de los personajes que parecen se parecen demasiado a los de sus anteriores libros con lo que no me costaba demasiado desengancharme de la lectura.

Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.