Reseña Buscant l'Alaska - John Green

Titulo:Buscant l'Alaska
Autor:John Green
Editorial:Fanbooks
Libro:1/1
Colección:-
Formato:Tapa blanda con solapas
Paginas:352
ISBN:978-84-15745-75-4
PVP:14.90

Edad:a partir de 14 años
Sinopsis:

En Miles Halter viu obsessionat per les darreres paraules de personatges famosos i se sent cansat d’una existència segura i monòtona. Marxa a l’internat de Culver Cree amb l’esperança de trobar el que el poeta François Rabelais anomenava el «Gran Potser». Aviat es troba immers en un món ple de disbauxa i probablement desequilibrat, perquè al final del passadís hi viu l’Alaska Young, una noia guapíssima, intel·ligent, autodestructiva, sonada i fascinant, que arrossegarà en Miles al seu món i li obrirà les portes del Gran Potser. Llavors...
Opinió personal:

Definitivament l'estil de John Green no és lo meu. Em va agradar Sota la mateixa estrella, em va encantar, i per descomptat els altres llibres de l'autor també estan bé però no acabo de compartir aquesta adoració general que veig cap als seus llibres. En aquest cas, Buscant l'Alaska m'ha agradat més que Ciutats de paper o El teorema Katherine però he seguit veient massa similituds entre llibre i llibre, que més que aconseguir enganxar-me perquè m'agradaven amb anterioritat, se m'han fet pesades pel farta que estava d'elles.

En primer lloc, els protagonistes, estic veient que l'autor utilitza més o menys el mateix esquema pel que fa a personatges però els canvia la situació i alguna accions, especialment pel que fa a Ciutats de paper. No vaig a dir més perquè les comparacions són odioses i realment no és qüestió de spoilear però els seus personatges no acaben de arribar-me de cap manera.

Inconformistes, no són els tipics adolescents, però alhora totes aquestes explicacions rares sobre la seva personalitat, manies estranyes o obsessió per les metàfores acaben allunyant-los massa del que jo conec sobre la gent d'aquesta edat, no em resulten reals. Alaska és un clar exemple d'això i el fet que Milers la tingui en un pedestal, quan vista des d'una altra perspectiva només és algú mig perdut sobre el món, em posava molt nerviosa.

Ara bé, no tot són queixes, d'altra banda la narració de John Green és amena i fàcil de seguir, no vaig a dir que no hagi estat entretingut i realment hi ha coses que m'han agradat, cap a la meitat del llibre la trama pega un cop dels bons, d'aquells que aconsegueixen que vulgui seguir llegint, punt positiu. El pitjor és la primera meitat, massa lenta, punt negatiu.

En menys paraules, encara que Buscant a Alaska m'ha agradat segueixo veient massa semblances entre els llibres de John Green i amb això no m'acabo d'enganxar tant com es podria esperar-se, simplement no està fet per a mi, em costa connectar i creure als personatges, massa excèntrics, per no dir molestos en algunes ocasions. El millor és que tot i això pot resultar entretingut i malgrat les semblances el final és dels que costa imaginar-se.

Opinión personal -en castellano-:

Definitivamente el estilo de John Green no es lo mio. Me gustó Bajo la misma estrella, me encantó, y desde luego los otros libros del autor tambien están bien pero no acabo de compartir esa adoración general que veo hacia sus libros. En este caso, Buscando a Alaska me ha gustado mas que Ciudades de papel o El teorema Katherine pero he seguido viendo demasiadas similitudes entre libro y libro, que mas que conseguir engancharme porque me gustaban con anterioridad, se me han hecho pesadas por lo harta que estaba de ellas.

En primer lugar, los protagonistas, estoy viendo que el autor utiliza mas o menos el mismo esquema en cuanto a personajes pero les cambia la situación y alguna acciones, especialmente en lo referente a Ciudades de papel. No voy a decir mas porque las comparaciones son odiosas y realmente no es cuestión de spoilear pero sus personajes no acaban de llegarme de forma alguna.

Inconformistas, no son los típicos adolescentes, pero a la vez todas esas explicaciones raras sobre su personalidad, manías extrañas o obsesion por las metáforas acaban alejándolos demasiado de lo que yo conozco sobre la gente de esa edad, no me resultan reales. Alaska es un claro ejemplo de ello y el hecho de que Miles la tenga en un pedestal, cuando vista desde otra perspectiva solo resulta alguien medio perdido sobre el mundo, me ponía muy nerviosa.

Ahora bien, no todo son quejas, por otro lado la narración de John Green es amena y fácil de seguir, no voy a decir que no haya sido entretenido y realmente hay cosas que me han gustado, hacia la mitad del libro la trama pega un golpe de los buenos, de esos que consiguen que quiera seguir leyendo, punto positivo. Lo malo es la primera mitad, demasiado lenta, punto negativo.

En menos palabras, aunque Buscando a Alaska me ha gustado sigo viendo demasiados parecidos entre los libros de John Green y con ello no me acabo de enganchar tanto como cabría esperarse, simplemente no está hecho para mi, me cuesta conectar y creer a los personajes, demasiado excéntricos, por no decir molestos en algunas ocasiones. Lo bueno es que a pesar de ello puede resultar entretenido y pese a los parecidos el final es de los que cuesta imaginarse.

Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.