Reseña El nen que no tocava peus a terra - John Boyne

Titulo:El nen que no tocava peus a terra
Autor:John Boyne
Editorial:Fanbooks
Libro:1/1
Colección:-
Formato:Tapa dura
Paginas:290
ISBN:978-84-15745-29-7
PVP:14.90
Edad:-
Sinopsis:

Els Brocket són uns perfectes avorrits i responsables i estan molt orgullosos de ser-ne. No poden deixar d’arrufar el nas davant tot el que sigui diferent. Però els Brocket no han tingut sort: des del moment que el seu fill Barnaby va arribar al món ha desafiat les lleis de la gravetat i sura per l’aire. Desesperat per fer contents als pares, en Barnaby s’escarrassa per tenir el peus ben posats a terra sense cap mena d’èxit!

Un dia fatídic, els Brocket decideixen que ja n’hi ha prou. Ells mai no havien demanat tenir un nen anormal i volador!

Aleshores, traït, sol i espantat, en Barnaby comença una aventura que el durà a fer un viatge fantàstic pel món.

Primeras paginas del libro.

Opinió personal:

Malgrat ser un d'aquests autors més o menys coneguts mai havia llegit res de John Boyne i no estava segura amb què llibre començar. No creia que El noi del pijama de ratlles fos la millor opció per a això així que després de totes les bones ressenyes que havia llegit sobre El noi que no tocava peus a terra i la sinopsi em vaig posar amb el. El resultat? M'ha encantat, no sé si seus altres llibres eren iguals però almenys en aquest cas el seu estil m'ha recordat moltíssim al de Roald Dahl, fins ho esmenta en un moment donat, i ha aconseguit crear una d'aquestes històries que malgrat estar en gènere més infantil aconsegueix fer-te pensar sobre certes coses. 

Una cosa que em va agradar al principi va ser la descripció que va fer dels pares de Barnaby, no sé si em creieu però em sentia com si estigués tornant a llegir el primer capítol de Harry Potter. Em recordaven tant als Dursley i la seva mania de ser normals! Per descomptat amb el pas de les pàgines es veuen diferències però és un detall que ha estat aquí i m'ha encantat, vull dir que els coneixem millor, veiem fins el passat dels seus pares i el perquè de la seva obsessió però malgrat això m'han seguit semblant egoistes. 

Al seu torn -em repeteixo- m'ha encantat el personatge de Barnabay, l'autor ha sabut crear bons personatges i caracteritzar-los tenint en compte el poc que dura la història, és un nen innocent, tendre, que intenta fer tot el possible per encaixar en la seva família però que d'una manera o altra sempre acaba fent l'incorrecte per a la seva família, amb l'excepció dels seus germans potser. El cas és que és un contrast espectacular amb els pares. 

Això és una cosa que podrem veure durant el seu viatge de tornada a casa, en aquest ens trobem amb molts altres personatges que en el seu moment no van ser del tot acceptats pels que tenien al seu voltant i veiem com van acabar oblidant d'ells i creant una nova vida, però Barnabay no vol fer-ho, malgrat tot és la seva família i vol seguir amb ells, donar-los una altra oportunitat com les que ells no van saber donar-li al seu moment. En aquest sentit l'autor planteja el gran tema de veure que és el normal segons de qui estem parlant. 

És un d'aquests llibres que combinen la realitat amb la fantasia, d'aquí el meu comparació amb Roald Dahl, i és que tot i que tot passa en un món aparentment normal, Barnabay és capaç de volar, no resulta estrany que viatge sol per tot el món abans de llagar a casa i al seu torn ningú sospita li escola per a nens problemàtics a la qual és portat en la seva infància però també té alguns factors que et fan pensar en la tolerància i forma de ser de molts dels seus personatges. 

En menys paraules, un llibre que val la pena ser llegit, amb una edició preciosa, dels que s'acaben en una tarda sense adonar-te però té uns personatges profund i ben caracteritzats, dels que et fan pensar malgrat la seva trama inversemblant, Barnabay és d'aquells nens que se't fiquen al cor i aconsegueix que vegis el món d'una manera diferent a través dels seus ulls innocents.

Opinión personal -en castellano-:

Pese a ser uno de esos autores mas o menos conocidos nunca había leído nada de John Boyne y no estaba segura con que libro empezar. No creía que El niño con el pijama de rayas fuera la mejor opción para ello así que después de todas las buenas reseñas que había leído sobre El noi que no tocava peus a terra y la sinopsis me puse con el ¿El resultado? Me ha encantado, no se si sus otros libros eran iguales pero al menos en este caso su estilo me ha recordado muchísimo al de Roald Dahl, hasta lo menciona en un momento dado, y ha conseguido crear una de esas historias que pese a estar en genero mas infantil consigue hacerte pensar sobre ciertas cosas.

Una cosa que me gusto en un principio fue la descripción que hizo de los padres de Barnaby, no se si me creéis pero me sentía como si estuviera volviendo a leer el primer capitulo de Harry Potter ¡me recordaban tanto a los Dursley y su manía de ser normales! Desde luego con el paso de las paginas se ven diferencias pero es un detalle que ha estado ahí y me ha encantado, quiero decir que los conocemos mejor, vemos hasta el pasado de sus padres y el porque de su obsesión pero pese a ello me han seguido pareciendo egoístas.

A su vez me ha encantado el personaje de Barnabay, el autor ha sabido crear buenos personajes y caracterizarlos teniendo en cuanta lo poco que dura la historia, es un niño inocente, tierno, que intenta hacer todo lo posible por encajar en su familia pero que de una forma u otra siempre acaba haciendo lo incorrecto para su familia, con la excepción de sus hermanos tal vez. El caso es que es un contraste espectacular con sus padres.

Eso es algo que podremos ver durante su viaje de vuelta a casa, en este nos encontramos con muchos otros personajes que en su momento no fueron del todo aceptados por los que tenían a su alrededor y vemos como acabaron olvidándose de ellos y creando una nueva vida, pero Barnabay no quiere hacerlo, pese a todo es su familia y quiere seguir junto ellos, darles otra oportunidad como las que ellos no supieron darle en su momento. En este sentido el autor plantea el gran tema de ver que es lo normal según de quien estemos hablando.

Es uno de esos libros que combinan la realidad con la fantasía, de ahí mi comparación con Roald Dahl, y es que a pesar de que todo ocurre en un mundo aparentemente normal, Barnabay es capaz de volar, no resulta extraño que viaje solo por todo el mundo antes de llagar a casa y a su vez nadie sospecha de le escuela para niños problemáticos a la que es llevado en su infancia pero también tiene algunos factores que te hacen pensar en la tolerancia y forma de ser de muchos de sus personajes.

En menos palabras, un libro que vale la pena ser leído, con una edición preciosa, de los que se acaban en una tarde sin darte cuenta pero tiene unos personajes profundo y bien caracterizados, de los que te hacen pensar a pesar de su trama inverosímil, Barnabay es de esos niños que se te meten en el corazón y consigue que veas el mundo de una forma diferente a través de sus ojos inocentes.

Tienes que leerlo.

Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.