Reseña El remei mortal - James Dashner

Titulo:El remei mortal
Autor:James Dashner
Editorial:Fanbooks
Libro:3/3
Colección: El corredor del laberint
Formato:Tapa blanda con solapas
Paginas:400
Edad:Mas de 14 años
ISBN:978-84-16297-01-6
PVP:16.95

Sinopsis

En Thomas sap que no es pot fiar de CRUEL. Li va robar els records i el va tancar dins del Laberint. El va deixar al caire de la mort tot abandonant-lo en el paisatge salvatge de les Brases. I li va prendre els clarians, els seus únics amics.
Ara, CRUEL diu que les mentides s'han acabat. Que han aconseguit tota la informació que necessitaven gràcies a les Proves i que deixaran que els clarians els ajudin amb una última missió: trobar el remei per a l'Erupció.
El que Cruel no sap, però, és que en Thomas ha pogut recuperar molts més records dels que es pensa i que en té prou per saber que no es pot fiar gens del que CRUEL li diu. 

Reseña de los primeros libros de la saga:

Opinió personal:

Després del final de les proves posar-me amb la seva tercera part era gairebé una obligació. De veritat que aquesta classe de finals fan mal. Però aquesta no és la qüestió, la qüestió és que l'aventura que va començar al Laberint ha arribat a la seva fi i encara que m'ha agradat i entretingut al llarg de les seves pàgines he tingut l'sensació que final no m'ha impactat tant com em hauria esperat o com ho han fet altres finals de saga.

La narració està en tercera persona seguint l'perspectiva de Thomas, més o menys des del moment en què va finalitzar el llibre anterior. La qüestió és que si abans ens passàvem l'estona veient girs argumentals al passeig en uns cavallets ara es accelerat per acabar de marejar-nos del tot. Arribades certes pàgines i al final ja no sabia si creure o no el que passava, o si preocupar-me pel que estava a punt de passar. En aquest sentit i qui m'ha agradat l'element sorpresa, he de dir que crec que l'autor ha abusat una mica del misteri que ens pretenia crear.

És veritat que hi ha algunes revelacions però mentrestant misteri hi ha moments en què m'he preguntat seriosament si creure-me o no. Això si, l'acció segueix present al llarg de les seves pàgines i alguns dels personatges que van aparèixer anteriorment també, m'he arribat a acostumar a la presència de Brenda encara que no tant a la dels altres i suposo que per això el final no em ha impactat tant com cabria esperar.

En general, en acabar una saga saps que vas a trobar a faltar als seus personatges però en aquesta ocasió no ho he fet. Potser un parell d'ells, els protagonistes, es salvin d'aquesta situació però els altres, tot i no ser plans, no m'han resultat tan reals o no he arribat a congeniar tant amb ells com per fer-los fora a faltar arribat el seu final i això tot l'element sorpresa que han tingut algunes de les coses al llarg de les seves pàgines li ha anat en contra.

És un bon final de saga, també l'acció i el misteri al llarg de cadascuna de les seves pàgines però els seus girs argumentals arriben a marejar arribat un moment i la lectura tot i ser àgil es queda enfosquida per aquesta sensació de contínua incertesa i el fet de no saber que creure que l'acompanya en gairebé totes les seves pàgines, només els seus personatges es salven d'aquesta situació a l'estar una mica més definits.

Opinión personal:

Después del final de Las pruebas ponerme con su tercera parte era casi una obligación. De verdad que esa clase de finales hacen daño. Pero esa no es la cuestión, la cuestión es que la aventura que empezó en el Laberinto ha llegado a su fin y aunque me ha gustado y entretenido a lo largo de sus paginas he tenido al sensación de que final no me ha impactado tanto como me habría esperado o como lo han hecho otros finales de saga.

La narración está en tercera persona siguiendo al perspectiva de Thomas, mas o menos desde el momento en el que finalizo el libro anterior. La cuestión es que si antes nos pasábamos el rato viendo giros argumentales a lo paseo en un tiovivo ahora se acelerado para acabar de marearnos del todo. Llegadas ciertas paginas y el final ya no sabia si creerme o no lo que ocurría, o si preocuparme por lo que estaba a punto de pasar. En este sentido y quien me ha gustado el elemento sorpresa, debo decir que creo que el autor ha abusado un poco del misterio que nos pretendía crear.

Es verdad que hay algunas revelaciones pero entre tanto misterio hay momentos en los que me he preguntado seriamente si creérmelas o no. Eso si, la acción sigue presente a lo largo de sus paginas y algunos de los personajes que aparecieron anteriormente tambien, me he llegado a acostumbrar a la presencia de Brenda aunque no tanto a la de los demás y supongo que por eso el final no me ha impactado tanto como cabria esperarse.

Por lo general, al acabar una saga sabes que vas a echar de menos a sus personajes pero en esta ocasión no lo he hecho. Tal vez un par de ellos, los protagonistas, se salven de esta situación pero los otros, pese a nos ser planos, no me han resultado tan reales o no he llegado a congeniar tanto con ellos como para echarles de menos llegado su final y esto a pesar del elemento sorpresa que han tenido algunas de las cosas a lo largo de sus paginas le ha ido en contra.

Es un buen final de saga, también la acción y el misterio a lo largo de cada una de sus paginas pero sus giros argumentales llegan a marear llegado un momento y la lectura a pesar de ser ágil se queda ensombrecida por esa sensación de continua incertidumbre y el hecho de no saber que creer que lo acompaña en casi todas sus paginas, solo sus personajes se salvan de esta situación al estar algo mas definidos.

Genial.

Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.