Reseña Fosca Aquesta Nit no hi ha lluna plena - Care Santos

Titulo:Fosca Aquesta Nit no hi ha lluna plena
Autor:Care Santos
Editorial:Estrella polar
Libro:1/1
Colección:-
Formato:Tapa blanda con solapas
Paginas:304
ISBN:978-84-9932-573-6
PVP:16.95
Edad:Mas de 14 años
Sinopsis:
L’Abel té disset anys, viu amb la mare i es passa les nits davant de l’ordinador, com fan molts adolescents. L’Abel, però, no ha sortit mai de casa i només es relaciona amb el món exterior a través d’internet. L’Abel és un vampir, i el seu dia a dia és bastant complicat. Fins que, una nit, topa amb el bloc de la Fosca. Fosca és el nickname de l’Olívia, una altra adolescent incompresa amb una família força terrible. L’Olívia pot sortir de casa, però amb precaució, sobretot si hi ha lluna plena. Poc a poc, l’Abel i l’Olívia descobriran que tenen moltes coses en comú

Hi ha una força capaç de convertir-nos en una altra persona, de capgirar el nostre món: l’amor.

Qui s’enamora tria –potser per primer cop– el seu propi camí. Deixa enrere una etapa de la seva vida i obre la porta d’un món estrany i desconegut. Potser ha de vèncer la inseguretat, la solitud, l’estranyesa, per tal de reconèixer-se en els ulls d’una altra persona. Per a mi, aquesta novel•la és molt més que la història de dues criatures de la nit que necessiten trobar-se. És una història que parla de créixer, d’escollir, de buscar –i trobar– el lloc del món que ens pertany i, sobretot, la persona amb qui compartir-lo. És probable que no sigui fàcil, però convé lluitar per allò que de debò val la pena. Ho sé perquè algun cop a la meva vida he estat Abel. I també Olívia.

Opinió personal:

Avui, dies després d'haver llegit aquest llibre, segueixo sense tenir del tot clar qualificar però crec que estrany no és mal adjectiu a l'hora d'intentar descriure'l, ja que al llarg de les seves pàgines m'he trobat amb una història d'allò més estranya , certament original però amb alguns factors que han aconseguit regirar l'estómac en alguna ocasió, no en el sentit de la por sinó en el de les coses i situacions desagradables massa descrites per al meu gust que aconseguien que, tot i que la història em enganxés en certa manera, especialment cap al final, d'altra banda em resulta difícil seguir amb la lectura en altres.

Estructuralment el llibre està dividit en dues parts la de Wreid i la de Fosca juntament amb un intermedi que les separa les dues. Durament la primera, la narració està feta en tercera persona seguint la perspectiva d'Abel i de la seva mare principalment per poder veure com és la seva convivència, en la qual anirem coneixent la manera de ser del protagonista i com va acavar en la situació en què es troba a més de com va conèixer a Fosca.

Mentre que al llarg de la segona les coses passaran a estar narrades en primera persona des de la perspectiva d'Olivia per fer el mateix amb la seva vida, anar coneixent la seva vida i veure el que va passar més o menys en el mateix període de temps que amb Abel, de manera que bàsicament coneixem la mateixa història des de dos punts de vista diferents que s'ajunten al final en una última pàgina en la qual deixa entreveure el que va passar amb els protagonistes.

Parlant dels protagonistes, aquí és on arriba la part rara del llibre. Rosa, la mare d'Abel, la perspectiva veiem al principi m'ha donat angúnia per no dir una altra cosa, sinistra però no poder tot i que crec que aquesta no era la intenció de l'autora a l'hora de descriure-la, però no he pogut amb ella i cada vegada que apareixia en escena estava desitjant que desaparegués més aviat possible mentre que Abel potser és l'espècimen de protagonista més estrany que he conegut, no té res a veure amb els típics nois que solen protagonitzar la majoria dels llibres del gènere sinó que, en viure pràcticament reclòs i sense saber massa sobre la seva naturalesa sembla que no es conegui ni el a si mateix.

D'altra banda aquesta Olivia, aquesta ja m'ha agradat una mica més i suposo que és el que li fa pujar la nota al llibre finalment ja que a partir de la segona meitat del llibre en veure les coses des del seu punt de vista ens trobem en un món més normal i podem veure una protagonista amb cert caràcter, encara que sense passar-se massa a l'hora d'aprofundir-hi, sabem com és i el que vol a més de conèixer la seva història i veure com són les relacions amb la seva família, uns personatges molt més aconseguits des del meu punt de vista als quals el de Rosa dels que pots arribar a odiar en certes ocasions.

Quant a la història final aquesta m'ha agradat però se m'ha fet massa repetitiva, llevant-li els efectes de que les escenes que em donaven grima del principi té un ritme relativament bo encara que potser massa lent de vegades, els seus capítols són curts en la seva majoria el que fa que si la cosa t'agradi puguis llegir aquest llibre bastant ràpid però en el cas que això no sigui així això servirà més aviat per poc. És la primera vegada que llegeixo alguna cosa de l'autora pel que no sabia com era la seva forma d'escriure i quan això no tinc moltes queixes, crec que es passa de descriptiva en algunes situacions que podria haver-se estalviat però en altres com en la segona part aconsegueix fer que aquesta sigui una lectura amena.

En menys paraules, un llibre que no m'ha agradat massa, hi ha coses com al història final que certament tenen la seva dosi d'originalitat però el romanç entre els protagonistes no arriba a estar del tot desenvolupat i les descripcions sobre els animals del principi van a trigar un temps en sortir del meu cap, per no dir que he trobat a faltar alguna explicació més sobre la naturalesa vampírica d'Abel. Encara que això si al final no m'ha fet massa pesat sinó que he pogut llegir en un sol dia al no ser massa llarg i tenir una narració que en si no està gens malament i un final bastant bo des del meu punt de vista.

Opinión personal -en castellano-:

Hoy, días después de haber leído este libro, sigo sin tener del todo claro calificarlo pero creo que raro no es mal adjetivo a la hora de intentar describirlo, ya que a lo largo de sus paginas me he encontrado con una historia de lo mas extraña, ciertamente original pero con algunos factores que han conseguido revolverme el estomago en alguna que otra ocasión, no en el sentido del miedo sino en el de las cosas y situaciones desagradables demasiado descritas para mi gusto que conseguían que, a pesar de que la historia me enganchara en cierta manera, especialmente hacia el final, por otra parte me resultara difícil seguir con la lectura en otras.

Estructuralmente el libro esta divido en dos partes la de Wreid y la de Fosca junto con un intermedio que las separa a las dos. Duramente la primera, la narración esta hecha en tercera persona siguiendo la perspectiva de Abel y de su madre principalmente para poder ver como es su convivencia, en la cual iremos conociendo la forma de ser del protagonista y como acabo en la situación en la que se encuentra ademas de como conoció a Fosca. 

Mientras que a lo largo de la segunda las cosas pasaran a estar narradas en primera persona desde la perspectiva de Olivia para hacer lo propio con su vida, ir conociendo su vida y ver lo que ocurrió mas o menos en el mismo periodo de tiempo que con Abel, con lo que básicamente conocemos la misma historia desde dos puntos de vista diferentes que se juntan al final en una ultima pagina en la que deja entrever lo que ocurrió con los protagonistas.

Hablando de los protagonistas, aquí es donde llega la parte rara del libro. Rosa, la madre de Abel, cuya perspectiva vemos en un principio me ha dado grima por no decir otra cosa, siniestra  mas no poder a pesar de que creo que esa no era la intención de la autora a la hora de describirla, pero no he podido con ella y cada vez que aparecía en escena estaba deseando que desapareciera lo antes posible mientras que Abel puede que sea el espécimen de protagonista mas raro que he conocido, no tiene nada que ver con los típicos chicos que suelen protagonizar la mayoría de los libros del genero si no que, al vivir prácticamente recluido y sin saber demasiado sobre su naturaleza parece que no se conozca ni el a si mismo.

Por otra parte esta Olivia, esta ya me ha gustado algo mas y supongo que es lo que le hace subir la nota al libro finalmente ya que a a partir de la segunda mitad del libro al ver las cosas desde su punto de vista nos encontramos en un mundo mas normal y podemos ver a una protagonista con cierto carácter, aunque sin pasarse demasiado a la hora de profundizar en ella, sabemos como es y lo que quiere ademas de conocer su historia y ver como son las relaciones con su familia, unos personajes mucho mas logrados desde mi punto de vista a los que el de Rosa de los que puedes llegar a odiar en ciertas ocasiones.

En cuanto a la historia final esta me ha gustado pero se me ha hecho demasiado repetitiva, quitandole el factor de que las escenas que me daban grima del principio tiene un ritmo relativamente bueno aunque tal vez demasiado lento en ocasiones, sus capítulos son cortos en su mayoría lo que hace que si la cosa te guste puedas leer este libro bastante rápido pero en el caso de que esto no sea así eso va a servir mas bien para poco. Es la primera vez que leo algo de la autora por lo que no sabia como era su forma de escribir y en cuanto  eso no tengo muchas quejas, creo que se pasa de descriptiva en algunas situaciones que podría haberse ahorrado pero en otras como en la segunda parte consigue hacer que esta sea una lectura amena.

En menos palabras, un libro que no me ha gustado demasiado, hay cosas como al historia final que ciertamente tienen su dosis de originalidad pero el romance entre los protagonistas no llega a estar del todo desarrollado y las descripciones sobre los animales del principio van a tardar un tiempo en salir de mi cabeza, por no decir que he echado de menos alguna que otra explicación mas sobre la naturaleza vampirica de Abel. Aunque eso si al final no se me ha hecho demasiado pesado si no que he podido leerlo en un solo día al no ser demasiado largo y tener una narración que en si no esta nada mal y un final bastante bueno desde mi punto de vista.

Bueno...

Muchas gracias Estrella Polar por el ejemplar.