Reseña L'esclat - James Dashner

Titulo:Lèsclat
Autor:James Dashner
Editorial:Fanbooks
Libro:0,5/3
Colección: El corredor del laberint
Formato:Tapa blanda con solapas
Paginas:400
Edad:Mas de 14 años
ISBN:978-84-16297-02-3
PVP:16.95

Sinopsis

Abans de crear CRUEL, abans de construir la Clariana, abans que en Thomas entrés al Laberint, les erupcions solars van arrasar la Terra i van destruir el món que la humanitat donava per fet.
Tot i que molts van sobreviure, ara una estranya malaltia s'ha estès per tot l'est dels Estats Units i la humanitat està al caire de l'abisme.
En Mark i la Trina estan convençuts que poden salvar els supervivents i estan decidits a fer l'impossible per aconseguir-ho.
Preqüela d'El Corredor del Laberint, L'esclat és la història de la caiguda de la civilització i de la malaltia que ho va engendrar tot.

Reseña de los primeros libros de la saga:

Opinió personal:

Després d'acabar amb la trilogia en si no sabia el que hauria esperar d'aquest llibre. Els successos que se'ns narren són previs a El corredor del laberint però en cas de llegir-lo abans us acabaríeu portant un spoiler dels bons així que el millor es deixar-ho per al final i llegir-lo com un acompanyant de la saga. Però bé, aquest no és el tema, la qüestió és que tot i que m'ha agradat no ho ha fet tant com la saga original i els seus personatges antecessors -o posteriors, depèn de com ho mires-.

La narració està feta en tercera persona des de la perspectiva de Mark, el protagonista d'aquesta història. Veurem el que va passar abans que el virus s'estengués i que comencés l'aventura de Thomas i els altres. La qüestió és que en aquest sentit se'ns dóna informació sobre el món d'abans i com va començar tot però al mateix temps resulta una mica avorrit, almenys per a mi, sabent ja mes o menys com van ser les coses.

Després hi ha la qüestió del que passa amb Mark i el seu grup d'amics. Hi ha hagut moltes situacions que em recordaven a les que havia llegit anteriorment i m'ha costat bastant simpatitzar amb els seus personatges. Els anava coneixent i entenia la seva situació en certa manera però al mateix temps no acabava de ficar-me en la seva pell i patir amb ells, no em feien del tot reals i amb això no em preocupava i no em costava deixar-ho de banda.

Això si, també és veritat que es tracta d'un llibre àgil. La narració de James Dashner és amena i fàcil de seguir la majoria part del temps pel que si no m'enganxava d'una banda, d'altra tampoc em resultava lent o pesat així que s'ha convertit en un d'aquests llibres d'una tarda, de els que es llegeixen de seguida i entretenen la major part del temps.

Així que, en menys paraules, m'ha agradat i ha resultat entretingut tenint en compte que no sabia el que esperar de l'però això no ha evitat que comparant-lo amb els tres llibres de la trilogia original m'hagi semblat una mica decayente, hi ha situacions que ja em veia venir i els seus personatges no han acabat d'arribar-del tot malgrat l'acció o les coses noves que podia arribar a descobrir.

Opinión personal:

Después de acabar con la trilogía en si no sabia lo que debería esperarme de este libro. Los sucesos que se nos narran son previos a El corredor del laberinto pero en caso de leerlo antes os acabaríais llevando un spoiler de los buenos así que lo mejor es dejarlo para el final y leerlo como un acompañante de la saga. Pero bueno, ese no es el tema, la cuestión es que aunque me ha gustado no lo ha hecho tanto como la saga original y sus personajes antecesores -o posteriores, depende de como lo mires-.

La narración está hecha en tercera persona desde la perspectiva de Mark, el protagonista de esta historia. Veremos lo que ocurrió antes de que el virus se extendiera y de que empezara la aventura de Thomas y los demás. La cuestión es que en este sentido se nos da información sobre el mundo de antes y como empezó todo pero al mismo tiempo resulta un poco aburrido, al menos para mi, sabiendo ya mas o menos como fueron las cosas.

Luego está la cuestión de lo que ocurre con Mark y su grupo de amigos. Han habido muchas situaciones que me recordaban a las que había leído anteriormente y me ha costado bastante simpatizar con sus personajes. Los iba conociendo y entendía su situación en cierta manera pero al mismo tiempo no acababa de meterme en su piel y sufrir con ellos, no se me hacían del todo reales y con ello no me preocupaba y no me costaba dejarlo de lado.

Eso si, también es verdad que se trata de un libro ágil. La narración de James Dashner es amena y fácil de seguir la mayoría parte del tiempo por lo que si no me enganchaba por una parte, por otra tampoco me resultaba lento o pesado así que se ha convertido en uno de esos libros de una tarde, de los que se leen enseguida y entretienen la mayor parte del tiempo.

Así que, en menos palabras, me ha gustado y ha resultado entretenido teniendo en cuenta que no sabia lo que esperarme de el pero eso no ha evitado que comparándolo con los tres libros de la trilogía original me haya parecido algo decayente, hay situaciones que ya me veía venir y sus personajes no han acabado de llegarme del todo pese a la acción o las cosas nuevas que podía llegar a descubrir.

Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.